A Brusel.les, en el Théatre de la Monnaie, durant un concert de Casals, la gent tus. El director, a la primera part, va tossint, també, mentre dirigeix l´orquestra. En l´intermedi, Casals, que ha de tocar Bach, demana que hom modifiqui el programa, car 'si la gent tus, jo no em podré concentrar en l´obra'. Impossible de fer canvis. Casals surt, comença, i la gent tus. Para i s´adreça al públic: 'Jo també estic refredat i també tinc ganes de tossir. Però me n´abstinc per respecte a Bach i a vostès. Els prego que, per respecte a Bach I a mi, vostès tampoc no tussin'. El públic li fa una gran ovació. Torna a començar l´obra i l´acaba sense que ningú hagi tossit. Els metges que hi havia encara no ho comprenenen ara.