El poema és una mena de partitura, oberta per tant a moltes interpretacions possibles: si és tan tancada que només permet una interpretació, significa que es llegirà només una vegada i s´oblidarà. Continuant amb el símil musical, el lector no és l´equivalent de la persona que escolta un concert, sinó que el lector és el músic que interpreta aquesta partitura. L´instrument del lector és la seva sensibilitat, la seva cultura, els seus sentiments, el seu estat d´ànim, les seves frustracions, les seves pors, el seu passat …