En Jaume Miravall, mercader de la ciutat de Barcelona, va traspassar el llindar de casa seva xop i respirant amb dificultat. Abans de deixar-se caure al banc amb el petit fardell a la falda, les campanes de Santa Caterina i el convent de Sant Agustí anunciaren la missa de gall. Aviat s'hi van sumar amb veu àgil les de la catedral de Santa Eulàlia, orgulloses de la seva primacia. La dona del mercader i la seva germana havien treballat durant hores perquè el cau del carrer Vigatans on vivien perdés l'olor de ranci. L'extrem nord del barri de la Ribera era un laberint que a penes deixava entrar el sol, la humitat penetrava fins el moll dels ossos. Malgrat tot, l'únic que captava l'atenció dels reunits era el fardell bellugat i moll que el mercader abraçava.
0
Enviada por David hace 8 años
No se ha encontrado imágenes sobre esta frase de Coia Valls.