La llum i la campana s'havien convertit en dues amigues que es desfilaven entre elles, però per molt que els badalls estiguessin pendents per avançar-se, la claror de l'albada sempre aconseguia ser la primera. Començava a apuntar pel roc de Sant Jeroni, com si li trobessin una vora transparent i lluminosa, i molt aviat s'estenia per tota la carena de Montserrat. Aleshores, Santa Maria i la vall de Guadvachet encara quedaven sota les ombres, però només durava uns intans.