Arran de sorra l'espill
de la quietud de l'aigua
i el teu cos lleuger, lleuger
com una cançó poruga.

Arran de llavi el desig
i als dits un tacte de roses,
i el teu cos lluger, lleuger,
entre el meu desig i l'aigua.

I aquí el poema es fa carn,
la teva carn i la meva,
i un sol crit sense ressò
dins l'oci immens de la tarda.